Aquestes normes s'adrecen als parlants del català oriental (però no a la gran majoria de mallorquins) on la O i la U àtones es pronúncien igual /u/. Les següents regles us poden servir:
1-A final de mot (sustantiu o adjectiu) se escriu generalment amb o :
amo, auto, bolero, borratxo, burro, canterano, carro, casino, coco, credo, cromo, cuiro, dinamo, eco, esbarjo, euro, ferro, flonjo, fondo, foto, gerro, gitano, guapo, guenyo, guerxo, gueto, lavabo, llenguado, llobarro, monjo, moreno, moto, musclo, número, pallasso, piano, romesco, xoriço, zero...
encara que alguns mots acaben en -u:
són, per exemple, adjectius cultes (que en castellà acaben en -uo) com ambigu, ardu, assidu, conspicu, contigu, continu, exigu, fatu, ingenu, innocu, mel·liflu, mutu, perpetu, perspicu, superflu, vacu...
o noms cultes com ímpetu, individu, residu, ritu, tribu, vidu...
-També duen u final els que acaben en -au, -eu, -iu, -ou: cacau, palau, dau, sarau, Ladislau, Amadeu, apogeu, ateneu, coliseu, correu, europeu, liceu, mausoleu, Pirineu, Pompeu, trineu, trofeu, desafiu, estiu, nadiu, ombriu, regadiu, revulsiu, riu, senyoriu, dijous, espermatozou, renou...PERÒ, adagio, àudio, duo, estèreo, trio, vídeo, zoo,
-Un grup de noms sustantius invariables (tenen el mateix singular i plural) acabats en -us:
anus, arquetipus (o arquetip) cactus, cirrus, corpus, cosinus (i sinus), estratus, eucaliptus, fal·lus, fetus, ficus, focus, globus, hiatus, humus, lapsus, porus, prototipus (o prototip), rictus, tètanus, tifus, tipus, virus...
2- la primera persona del singular del present d'indicatiu és -o. A Mallorca es perd.
Exemples: admeto, canvio, començo, dormo, corro, dibuixo, pentino....
3- els plurals dels substantius i adjectius que acaben en -s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural en -os i els que acaben en -sc, -st, -xt, -ig, el fan en -os o bé -s (pronunciats /us/).
Més endavant us afegiré més informació d'utilitat.
1-A final de mot (sustantiu o adjectiu) se escriu generalment amb o :
amo, auto, bolero, borratxo, burro, canterano, carro, casino, coco, credo, cromo, cuiro, dinamo, eco, esbarjo, euro, ferro, flonjo, fondo, foto, gerro, gitano, guapo, guenyo, guerxo, gueto, lavabo, llenguado, llobarro, monjo, moreno, moto, musclo, número, pallasso, piano, romesco, xoriço, zero...
encara que alguns mots acaben en -u:
són, per exemple, adjectius cultes (que en castellà acaben en -uo) com ambigu, ardu, assidu, conspicu, contigu, continu, exigu, fatu, ingenu, innocu, mel·liflu, mutu, perpetu, perspicu, superflu, vacu...
o noms cultes com ímpetu, individu, residu, ritu, tribu, vidu...
-També duen u final els que acaben en -au, -eu, -iu, -ou: cacau, palau, dau, sarau, Ladislau, Amadeu, apogeu, ateneu, coliseu, correu, europeu, liceu, mausoleu, Pirineu, Pompeu, trineu, trofeu, desafiu, estiu, nadiu, ombriu, regadiu, revulsiu, riu, senyoriu, dijous, espermatozou, renou...PERÒ, adagio, àudio, duo, estèreo, trio, vídeo, zoo,
-Un grup de noms sustantius invariables (tenen el mateix singular i plural) acabats en -us:
anus, arquetipus (o arquetip) cactus, cirrus, corpus, cosinus (i sinus), estratus, eucaliptus, fal·lus, fetus, ficus, focus, globus, hiatus, humus, lapsus, porus, prototipus (o prototip), rictus, tètanus, tifus, tipus, virus...
2- la primera persona del singular del present d'indicatiu és -o. A Mallorca es perd.
Exemples: admeto, canvio, començo, dormo, corro, dibuixo, pentino....
3- els plurals dels substantius i adjectius que acaben en -s, -ç, -x, -ix, -tx fan el plural en -os i els que acaben en -sc, -st, -xt, -ig, el fan en -os o bé -s (pronunciats /us/).
Més endavant us afegiré més informació d'utilitat.
